diumenge, 10 d’abril del 2011

Santa Maria del Corcó – Cantonigròs – Rupit - Tavertet
























Les dades:

35,20 Km.
3 hores 26 minuts
1.012 m. d'ascensió acumulada





























































































































La sortida organitzada per la botiga ESCAPA ha estat d’allò més divertida, hem sigut 13 bikers, amb diferents edats i sexes, però un grup molt homogeni a l’hora de ciclar, tots hem portat un bon ritme, sense tenir que esperar gaire als ressagats.

Hem sortit puntuals a les 8:30 de Santa Maria del Corcó després de que cadascú s’encarregués de portar les bicis. La etapa consistia en tres pujades intenses, la primera ha sigut tot just començar, on hem posat en pràctica tota la nostra tècnica ja que l’empedrat de la pendent afegia un plus de dificultat per ascendir, fins arribar a Tavertet.

A Tavertet hem fet una parada per tal d’esmorzar i agafar forces, res d’entaular-se: entrepà, barretes energètics, tot gaudint del paisatge dels Cingles de Tavertet i del Pantà de Sau.

La segona pujada ens porta fins a Rupit, poble altament turístic pel seu conegut encant, travessem el poble pel pont de fusta. Resulta bastant difícil mantenir l’equilibri ja que el pont es balanceja moltíssim.

Passat el poble de Rupit ens disposem ha fer la darrera pujada, lamentablement, és la pitjor de totes ja que l’hem de fer a peu. Ens surten 128 m de desnivell per 400 metres de distància.

A partir d’aquí ja tot es baixada, i resulta d’allò més gratificant fins arribar a Santa Maria del Corcó on ens espera una cervesa ben freda.

Al final han estat 35 km. de no res, això si a un bon ritme.

diumenge, 23 de gener del 2011

Turó de Sant Joan





















diumenge, 16 de gener del 2011

Can Torras - Arenes - Cadafalc -Puig de la Creu - Togores
























Bikers:
Toni Gamez
Carles Canalís
Eduard Borras
Jordi Amorós

Les dades:
50,20 Km.
4 hores
1.143 m d'ascensió acumulada.






















































































diumenge, 5 de desembre del 2010

Volta al Turó de Can Camps























Bikers

Carles Canalís

Ramon Canalís

Toni Gamez

Jordi Amorós


Les dades:

51,20 Km.

3 hores i 52 minuts.

1.064 m. d’ascensió acumulada

20.08% pendent màxima.


































Avui hem fet una sortida rodadora, en lloc de tirar cap al parc natural de Sant Llorenç del Munt, com de costum, hem optar per fer una cosa diferent anar cap a baix, i descobrir l’única zona encara verge entre els municipis de Sant Cugat, Bellaterra, Rubí i Sant Quirze del Vallès.


La ruta transcorre per una zona boscosa rodejada d’autopistes, carreteres, polígons industrials i urbanitzacions.

Per anar a buscar el camí, sortim de Terrassa per l’Avinguda 22 de Juliol fins a Torrebonica, passem per l’Hospital de Terrassa i travessem la carretera, passem per sota l’autopista i iniciem la pujada de Serra de Galliner, la part més dura del recorregut i espeteguem a la carretera C-1413 ( de Rubí a Sant Quirze del Vallès) que travessem, on comença la circular.


Rodem per Ca n’Oriol paisatge bucòlic, molt útil per fer footing i passejades, anem a parar a la Vial interpolar del Valles, on circulem pel carril bici tot admirant els edificis de grans empreses, com Grifols. Quan arribem a RTVE, trenquem a la dreta i ens retrobem amb el camí de terra, però una sorpresa ens espera, hem de fer tasques de supervivència, ja que el terreny està ple d’arbres caiguts, carregem les bicis a l’esquena i sortegem els obstacles al mes pur estil “El último superviviente”. El Carles es queixa de que aquí no hi ha camí, però realment el GPS el marca i uns metres més endavant ja el trobem. Finalment el camí ens condueix altra cop cap a la carretera C-1413 i iniciem el mateix camí per tornar a casa.


Jordi Amorós


dissabte, 27 de novembre del 2010

Turo de Tres Creus

Terrassa – Torrota de l’obac – Pou de Glaç – Turo de Tres Creus















Bikers: Carles Canalís, Toni Gamez i Jordi Amorós

Les dades:

31,50 Km.

2 hores i 39 minuts

830 m. d'ascensió acumulada

25,29% pendent màxima
















































La sortida d'avui curta però intensa, degut a la nostra ajustada agenda familiar. També era interessant fer el màxim d'ascensió acumulada només sortir, degut a les baixes temperatures (1ºC).

Anem fins a l'Hospital del Tòrax, just a 100 m. abans d'arribar trenquem per la dreta per una trialera molt tècnica, però divertida, que segueix la Carena de Can Carbonell, un cop a la cruïlla, tirem en direcció cap al Pic de l'Àliga, però per el Collet de Sant Joan, que és més tècnic.

Arribem fins a la Torrota de l'Obac, on contactem amb un nou biker, el Carles que s'uneix amb nosaltres per ensenyar-nos la pujada fins al Turo de Tres Creus. Pugem fins al Pou de Glaç, seguim per la Carena del Collet Estret que va a parar al Coll de Tres Creus, agafem el camí del mig i anem a espetegar just al Turó de Tres Creus, (fotos).





diumenge, 14 de novembre del 2010

El Cingle i la Torrota de Vacarisses

Terrassa - Els Caus - Vacarisses - Rellinars - Torrota de l'Obac - Matadepera
























Les dades:
48,50 Km
4 hores i 4 minuts
1.232 m d'ascensió acumulada
23,49% de pendent màxima.

















Pugem el camí de la Pineda tot xerrant fins arribar als Caus, tot seguit baixem fins a topar amb el Cingle, zona d’un alt nivell tècnic amb regateres i esglaons importants, només apte per a experts, tot i així no deixa de ser el tros més espectacular de tot el recorregut, que arriba fins a la Torrota de Vacarisses, on fem una parada per recuperar forces amb unes vistes espectaculars, (fotos).

El camí planeja i es fa una mica pesat, per la quantitat d’asfalt que ens hem d’empassar fins a topar a prop de Rellinars, on comença la llarga, dura i feixuga pujada del Serrat dels Ginebres amb un 23,49% de pendent fins a arribar a la Pastora on fem una petita parada per pendre cafè i després cap a casa.


dimarts, 17 d’agost del 2010

Cambrils - Duesaigües - Riudecanyes
















El 18% d'ascenció al Castell d'Escornalbou deixen sense força a qualsevol, el Carles ho deixa clar.





















Al Pantà de Riudecanyes sembla que estiguem al vell mig dels Alps Suissos. El Carles, El Justo i Jo. (Falta el Toni, qui és qui treia la foto).